El nom prové d'una característica decoració mixta de roca (rocaille) i concha (coquille)
L'art es torna trivial i perd el caràcter transcendent que li havien atribuït al segle XVII. El contingut ja no té tanta importància ja què la principal finalitat de la pintura és agradar a qui la contempla.
És una art més humà, amb menys pretensions que el Barroc. No va dirigit a grans personatges sinó a humans dèbils, sensuals i sibarites. No expresa la grandesa del poder, sinó la bellesa i la gràcia de la vida. No tracta de subjugar sinó d'agradar.
L'art es torna trivial i perd el caràcter transcendent que li havien atribuït al segle XVII. El contingut ja no té tanta importància ja què la principal finalitat de la pintura és agradar a qui la contempla.
És una art més humà, amb menys pretensions que el Barroc. No va dirigit a grans personatges sinó a humans dèbils, sensuals i sibarites. No expresa la grandesa del poder, sinó la bellesa i la gràcia de la vida. No tracta de subjugar sinó d'agradar.
.
2.2. Característiques de la pintura Rococó
La temàtica s'orienta cap a assumptes galants, superficials i alegres. El tema amorós és el més freqüent. Es un amor humà i desmitificat, que va de l'ale gre insinuació a l'obert erotisme. Hi ha escenes de festes i reunions de societat en paisatges idíl·lics. La dona acostuma a aparèixer dolça i femenina
També proliferen els retrats.
Els colors mostren amb freqüència una gama cromàtica suau, de tonalitats pastís: gris, verd poma, rosa, blau cel o beis.
1º. Los pintores del siglo XVIII dan los primeros pasos hacia la emancipación del arte, la pintura ya no está sólo al servicio del estado y la religión, sino del gusto del público y de la misma creatividad del pintor.
2º. Rompe con el clasicismo académico y se decanta por la vía colorista y sensual de Rubens y la escuela veneciana.
3º. Refleja el ambiente de las fiestas, la alegría de vivir, el amor galante y la sensualidad de los temas de los cuerpos femeninos.
2.3. Característiques de l'autor
Fragonard (1732-1806) nació en el sur de Francia y viajó a Roma, donde consiguió un gran éxito y ganó un codiciado premio. Tras esto, ingresó en la Academia del Arte de París. A partir de la exposición pública de El columpio se convirtió en el artista predilecto de la alta sociedad de París
Al estallar la Revolución Francesa perdió sus cargos públicos y los últimos años de su vida vivió arruinado y alejado de la vida artística en la que predominaba el gusto clasicista.
Al estallar la Revolución Francesa perdió sus cargos públicos y los últimos años de su vida vivió arruinado y alejado de la vida artística en la que predominaba el gusto clasicista.
Fragonard forma, con Watteau y François Boucher, la gran tríada de los pintores del siglo XVIII. en Francia. Es el pintor de las figuras juveniles, femeninas y sensuales y de escenas de un erotismo sutil, refinado e irónico. Su técnica es fluida y luminosa.
