L'arquitectura rococó es va desenvolupar especialment a Alemanya, on va ser l'arquitectura preferida en les nombroses corts de l'Imperi. Les dependències de la residencia arquebisbal de Würzburg mostren aquesta riquesa ornamental, parcialment inspirada en la decoració de les porcelanes xineses que des de principipis del XVIII es difongueren amb profusió per Alemmanya. Decoració naturalista de formes vegetals o humanes que desborden constantment les línies arquitectòniques. Una rica policromia en què dominen els colors clars i daurats dóna al conjunt un to alegre i refinat.
La proliferació d'elements decoratius, la major part d'origen barroc, s'orienta en funció de la nova sensibilitat. La finalitat és crear un ambient agradable, que manifesti també la riquesa del propietari. L'interès es concentra en els interiors, que es revalorintzen enfront d'uns exteriors resolts sovint amb certa sobrietat. Les cases de la noblesa són concebudes com un lloc on es pot viure agradablement, no com un aparador que manifesta al poble el poder del protagonista.
En el Rococó allò que és agradable, sensual i desimbolt substitueix allò que és imponent, sublim i grandiloqüent del Barroc del segle XVII. L'arquitectura perd en majestat i dinamisme, però guanya en el joc de línies i superfícies.
Exterior del palau arquebisbal
Enllaç
Exterior del palau arquebisbal
Enllaç
